BombersTestEls simulacres
No serveixen per saber si aprovaries. Serveixen per descobrir què falla quan el rellotge corre.
Última actualització: 8 d'agost de 2026
Dades clau
| Format | 95 preguntes · 105 minuts |
|---|---|
| Segons per pregunta | 66 |
| Descompte | Una quarta part per error |
| Nota mínima | 5 sobre 10 |
| Quan començar | Cobert el gruix del temari |
Un simulacre és un assaig en condicions reals: 95 preguntes, 105 minuts, sense consultes i amb el descompte aplicat. Si falta qualsevol d'aquestes condicions, no és un simulacre: és una tanda de tests.
Per a què serveixen de veritat
No per estimar la nota, que depèn de la dificultat concreta del qüestionari. Serveixen per detectar quatre coses que només apareixen sota pressió de temps:
- Si arribes al final o et quedes preguntes sense llegir.
- En quin tram perds el ritme, que sol ser el segon quart.
- Quants errors són de lectura i no de contingut.
- Si estàs deixant preguntes en blanc, cosa que aquí perd punts.
Reprodueix les condicions de la prova de coneixements amb temps real.
Fer un simulacreQuan començar
Quan tinguis cobert el gruix dels 34 temes. Fer-los abans mesura sobretot el que encara no has estudiat, i el resultat desanima sense informar.
A partir d'aquí, un per setmana al tram final és suficient. Més enllà consumeixen temps que rendiria més repassant fallades o a la piscina.
Com corregir-los
- Compta encerts, errors i blancs per separat.
- Aplica el descompte: encerts menys un quart dels errors.
- Classifica cada error: no ho sabia, m'he confós, dubtava entre dues, no hi he arribat.
- Els de la tercera categoria són els més rendibles: el contingut hi és a mitges.
- Els de la quarta no són de temari, són de ritme.
- Anota quantes preguntes has deixat en blanc: cadascuna és un saldo positiu al qual has renunciat.
La fitxa de cada simulacre
Un simulacre solt informa poc; una sèrie informa molt. Per això convé apuntar sempre les mateixes caselles i mirar com evolucionen.
| Casella | Què t'explica |
|---|---|
| Encerts, errors i blancs | Els tres per separat: la nota sola amaga el patró |
| Net i nota | Encerts menys un quart dels errors, per 10 i dividit entre 95 |
| Preguntes no llegides | Problema de ritme, no de temari |
| Minuts de la primera i de la segona meitat | On es perd el ritme, que sol ser al segon quart |
| Errors de lectura | Els que sabies i has marcat malament |
| Temes implicats en els errors | El que alimenta el repàs de la setmana següent |
La casella que més sorprèn és la dels blancs. Si al llarg d'una sèrie la teva xifra de blancs no baixa, el problema no és de coneixement: és d'hàbit. I és el més barat de corregir de tots, perquè no exigeix estudiar res.
La barreja de blocs
Un simulacre fidel ha de combinar els dos exercicis de la prova: temari general i temari específic. Si el teu simulacre és només d'intervenció, estàs assajant mitja prova.
És, a més, la millor manera de descobrir si tens abandonats els set temes legislatius, que és el que passa amb més freqüència.
Un simulacre sense descompte entrena una decisió equivocada
És la condició que més plataformes es salten i la que més conseqüències té. No és una qüestió d'exactitud decimal: el descompte és el que converteix cada pregunta dubtosa en una decisió, i si no hi és, no estàs assajant la decisió.
Amb números. Un mateix exercici de 60 encerts, 35 errors i cap pregunta en blanc dona resultats molt diferents segons com es corregeixi:
| Manera de corregir | Nota resultant |
|---|---|
| Sense descompte | 6,32 |
| Descompte d'un quart, el d'aquesta prova | 5,39 |
| Descompte d'un terç, el d'altres oposicions | 5,09 |
Entre la primera fila i la segona hi ha gairebé un punt sencer sobre una escala en què l'aprovat és un 5. Però la nota inflada és el problema petit, perquè es corregeix refent el càlcul. El problema gran és el que aprens:
- Amb un simulacre sense descompte, arriscar no costa res i la sensació de dificultat no s'assembla gens a la de l'examen.
- Amb un simulacre que apliqui un descompte més sever —un terç o la meitat, com fan altres oposicions—, aprens a deixar en blanc. I aquí deixar en blanc perd punts.
Les condicions que no es poden relaxar
- Cronòmetre visible i sense pauses.
- Sense consultar res, ni tan sols «per comprovar una».
- Amb el descompte aplicat en corregir, sempre.
- Amb quatre alternatives, com la prova real.
El que un simulacre no mesura
Convé dir-ho, perquè s'hi diposita més confiança de la que aguanta.
- No prediu la teva nota real. Depèn de la dificultat del qüestionari que redacti el tribunal, que no és la del teu banc de preguntes.
- No et diu si entraràs. No hi ha notes de tall oficials publicades d'aquesta sèrie de convocatòries; el que circula amb aquest nom són reconstruccions fetes a partir de llistes d'admesos a la prova següent.
- No mesura les altres proves. Les físiques, els oficis, la psicològica, la mèdica i les llengües segueixen el seu propi camí i no milloren perquè el simulacre pugi.
El que sí que fa, i no ho fa cap altra eina, és posar-te en la situació: 95 preguntes, 105 minuts i una decisió cada 66 segons, presa amb la informació incompleta que tindràs aquell dia.
El context que dona sentit a la nota
El mínim per superar la prova és de 5 sobre 10. Però superar-lo no ho decideix tot: en convocatòries recents, la nota ordena els aspirants i determina qui és convocat a la prova següent, amb comptes separats per a les places reservades i les no reservades.
Preparar-se per al 5 és, per tant, preparar-se per quedar al límit. Consulta la prova de coneixements.
Preguntes freqüents
Com ha de ser un simulacre de Bombers de la Generalitat?
De 95 preguntes en 105 minuts, amb quatre alternatives, el descompte d'una quarta part per error aplicat i barrejant els dos exercicis de la prova: temari general i temari específic.
Quan començar a fer simulacres?
Quan tinguis cobert el gruix dels 34 temes. Abans mesuren sobretot el que encara no has estudiat i el resultat desanima sense aportar informació útil.
El simulacre ha d'aplicar el descompte per error?
Sí. Sense el descompte d'una quarta part la nota surt inflada i, sobretot, no s'entrena la decisió de contestar o deixar en blanc. Un simulacre amb un descompte diferent, d'un terç o de la meitat, entrena una estratègia que en aquesta prova perd punts.
Contingut relacionat
- Els tests — Tests per a Bombers de la Generalitat: format real de la prova, per què compensa respondre…
- La prova de coneixements — La primera prova de Bombers de la Generalitat: 95 preguntes en 1 h 45 min, dos exercicis, …
- El pla d'estudi — Com muntar un pla per a Bombers de la Generalitat: fases, repartiment dels 34 temes i com …
- Com preparar l'oposició — Com preparar l'oposició de Bombers de la Generalitat: repartir el temps entre temari, físi…
Fonts oficials
- Resolució ISP/2428/2026, de 13 de juliol, per la qual s'aprova el temari de la prova de coneixements (DOGC núm. 9709, de 16 de juliol de 2026)
- Guia orientativa d'estudi dels temes 8 a 34 de la part específica del temari de bomber/a de primera — Departament d'Interior i Seguretat Pública, actualitzada el 24 de juliol de 2026
- Resolució ISP/1004/2025, de 22 de març, de convocatòria del procés de selecció per proveir 300 places de bomber/a de primera de l'escala tècnica, convocatòria 81/25 (DOGC núm. 9379, de 26 de març de 2025)
- Previsió de calendari de la convocatòria 81/25 — Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments
- Institut de Seguretat Pública de Catalunya — Escola de Bombers i Protecció Civil
Referències verificables al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Departament d'Interior i Seguretat Pública.
Reprodueix les condicions de la prova de coneixements amb temps real.
Fer un simulacreBombersTest és una eina independent de preparació i no està vinculada ni avalada pel Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, pel Departament d'Interior i Seguretat Pública ni per cap organisme oficial. La informació vinculant és sempre la publicada al DOGC.